inici residencia celler patrimoni contacte
català · castellano
 
Els orígens de l’Hospital Sant Joan Baptista i el cavaller Bernat de Fonollar


Corria l'any 1324 quan Bernat de Fonollar (s.XIII-1326), senyor dels castells de Sitges i de Campdàsens, va rebre del bisbe de Barcelona l'autorització per construir un hospital de pobres. L'hospital fou dedicat a Sant Joan Baptista i estava situat on avui hi ha l'edifici de Maricel de Mar. A la seva mort, ocorreguda el 1326, el cavaller de Fonollar deixà escrit que els seus hereus nomenessin un procurador que tingués cura de l'administració de l'establiment. Aquest procurador rebria cada any cinc-cents sous barcelonins i hauria de donar compte de la seva gestió al successor de Fonollar i al rector de Sitges. Fill de Guillem de Fonollar i d’Elisenda, Bernat de Fonollar fou un dels consellers del rei Jaume II el Just (1267-1327), el qual li confià diversos serveis. De 1320 a 1323 ocupà el càrrec de procurador general de Catalunya, del qual passà comptes directament amb el monarca. També actuà de majordom de l’infant Jaume i ostenta la representació de l’infant Alfons.

Senyor del castell de Tivissa (Ribera d’Ebre) des de 1282, Fonollar es va casar dues vegades: la primera amb Saurina (1273), de qui tingue un fill, dit Guillemó, que va morir abans de 1324; la segona amb Blanca d’Abella, que el va sobreviure quinze anys. El 1306 obtingué la senyoria dels castells de Sitges i Campdàsens per cessió dels seus possessors, Agnès de Sitges i Berenguer de Fonollar El 1321 n’adquirí el domini feudal o útil per compra feta a Blanca de Calders i Galceran de Ribes. Un any després completà la seva potestat sobre ambdós castells mitjançant l’obtenció de per vida del mer i mixt imperi, que comportava tenir la jurisdicció civil i criminal. El 1323, finalment, es féu amb el domini eminent o directe de Campdàsens. Així mateix, el 1324 encarregà al pintor Ferrer Bassa –introductor de la pintura italo-gòtica a Catalunya– la decoració de les capelles de Sant Miquel i de Sant Pere Màrtir de l’antiga església parroquial (avui desapareguda, però que es trobava al mateix lloc que l’actual).

En morir sense descendència, el cavaller de Fonollar instituí hereva universal seva la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, que a partir
de llavors ostentà –de manera intermitent– la jurisdicció senyorial de Sitges. La seva tomba i la de la seva esposa es troba a l’altar de les Ànimes de l’església parroquial..

 
1.1- UNA INSTITUCIÓ SENSE AFANY DE LUCRE
1.2- ORGANIGRAMA DE LA FUNDACIÓ
1.3- EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ
1.4- UNA COMISSIÓ PERMANENT I L’EQUIP DE GESTIÓ
1.5- ELS ORÍGENS DE L’HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA
EL CAVALLER BERNAT DE FONOLLAR